Utilitzem galetes pròpies i de tercers per a recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com l'anàlisis dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerarem que accepta el seu ús. Pot obtenir més informació, o bé conèixer com canviar la configuració, a la nostra Política de galetes

Salou.com
Oci, turisme i cap de setmana
Com arribar i com anar de Salou a... Com arribar i com anar de Salou a...
Hotels i Aparthotels Hotels i Aparthotels
Apartaments de lloguer Apartaments de lloguer
Càmpings Càmpings
Platges i platges nudistes Platges i platges nudistes
On menjar On menjar
Veure i conèixer Salou Veure i conèixer Salou
PortAventura i molt més PortAventura i molt més
Guia comercial i de serveis Guia comercial i de serveis
La Nit La Nit
Rutes i excursions Rutes i excursions

Salou / Notícies / Art

La meva experiència: Da Igual no és només un nom

La meva experiència: Da Igual no és només un nom

  Tu que llegeixes aquestes línies i no em coneixes. O si, qui sap. Avui vull explicar-te alguna cosa ... És Dissabte 19 de maig, dos quarts de set de la tarda, Pavelló Olímpic de Reus, Da Igual en concert ... Però avui no és un concert qualsevol, ni per a mi, ni per aquesta ciutat. Solidari i latent en sensacions aquest lloc on em trobo. Perquè avui el grup que va conquistar els meus sentiments més ocults i privats, es fa gran de la mà d'una gran causa. Em trobo davant d'aquest gran recinte amb Paula, una futura promesa de la fotografia. Després d'entrar i retrobar-me amb el meu 'mentora', Nuria, una dona de cap a cap i amb un art i un talent indiscutible puc ja esmentar la resta ... Saps? Si, em refereixo a tu que llegeixes. Crec que serà un dia molt sentimental i intens. Tot ha canviat molt. És probable que res sigui com altres vegades, al principi, fa cinc anys enrere. Menys minimalista, més gran. Però no només en infraestructura. També de cor. Miro darrera de la tanca. Ulls. Ulls brillants. Mirades d'esperança. Transparent esperança. I ara les miro, a totes elles. Les fans, els fans. Em recorden a mi, fa anys enrere. No puc deixar de mirar i somriure. Tant de bo pogués dir-los: ¡Ei! Jo vaig sentir el mateix que tu! Que gran seria poder explicar i que entenguessis tot el que em va passar al meu després! El que vaig evolucionar com a persona. El que em va contribuir aquest grup. El que vaig arribar a aprendre de la vida. La força que em va aportar. La valentia que em va fer sentir. Seria immens i etern poder transmetre't tot.  Encara que la veritat em conformo sabent que amb el temps aconseguissin sentir el que sento ara, i que en uns anys es trobin amb una rèflex penjada al coll mirin a altres semblants amb els mateixos ulls fraternals que se’m queden a mi. I es portin al cor tota la immensitat que suposa veure en altres mirades centelleja’ns el que tu vas sentir en un passat. Jo vaig ser una d'ells. Una d'aquestes noies que irradien felicitat. Una noia amb molta passió per la vida. Encara que tot i així eren estats que no sabia ni que sentia. Els vaig descobrir quan un modest grup anomenat Da Igual va aparèixer a la meva vida. Llavors tot va canviar. Van néixer en mi sentiments, formes de veure la vida que mai abans hagués pensat que podia experimentar. Molt similar al que ofereixen les seves mirades. Per això no puc evitar que la nostàlgia dels anys passats impregni el meu cos i la meva ànima aquesta nit. Entre el fum i els acords em perdo. I comença de nou la sensació. Aquesta estranya però satisfactòria sensació ... que em trasllada a aquell univers paral·lel, encara que difícil de trobar. El de la meva infància. El d’ algú que fa renéixer en si tot minut sentit amb intensitat màxima. Sara, una vella però fidel amiga que sempre a estat en aquests moments musicals. No està. Trobo a faltar la seva presència. Les seves rialles de complicitat, per amors que  van marxar i no tornaran. Els salts, les llàgrimes, els crits corejant les cançons, el suport a aquest grup dissipant energia i lleialtat. I mentre el meu cap es submergeix en bilions de contrastos ordeno mentalment els meus sentiments, per plasmar-los en paraules i explicar cada instant, cada moment, cada vol alçat sobre el cel aquesta nit. De cop i volta vec el que em travessa l’ànima arribant-me al cor. Els teus ulls estan recoberts per una sútil però bromadora commoció. Si. Tu que em vas ensenyar a somiar, estàs palpant els teus somnis. Em sento molt orgullosa de tu. No ho puc evitar... emocionar-me entre un gran somriure. És tan pur el sentiment. Tan clar... M'agradaria que ho fessis ... Escolta. Mira. Sent. Deixa't portar. Jo ho vaig fer. No em va anar malament. Dóna Igual em va ensenyar, que cal lluitar pels somnis. I gràcies a això, vaig aprendre que un paper no ha de mostrar mai com t'has de sentir. El rellevant no és només saber el que vols ser. El que preval en l'abisme del temps és sentir-te com el que vols ser. Sentir-te, per ser. 'Perquè l'important no és el nom.' Avui en ells, ha nascut una gran etapa. Un gran camí per Da Igual. Un infinit i blau cel per volar lliures molts anys. Perquè aquest és el principi d'una gran història. El conte sense nom, que va explicar moltes coses ... 'L'amor cap a l'art. La calor a l'obstinació i el valor pels somnis. Creure en la màgia. I que si t'ho proposes, si alces vostres ales amb amor ... pots volar ... si. Pel cel. ' Ahir, ara i sempre.



Etiquetes: costa daurada, el milà, pintura, escultura, exposicions, museus
SOL·LICITAR MÉS INFORMACIÓ PER CORREU ELECTRÒNIC
* Nom i Cognoms * Consulta
Telèfon
* Correo Electrònic
*Accepto les Condicions d'Ús
*
Tornar
Reserva d'hotels
+ Salou.com