ORDRE DE LA PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT 1. ARMATS DE LA SANG, cohort romana que encapçala la processó del Sant Enterrament al capvespre del Divendres Sant. Documentats a meitat segle XVIII, quan van sortir a la processó de 1758 que aleshores se celebrava el Dijous Sant. Prèviament, a les quatre de la tarda, fan la recollida de misteris a la Rambla i a la Part Alta de la ciutat per acompanyar-los fins a la plaça del Rei, d’on surt la processó. Els Armats pertanyen a Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist. La cohort està formada per el Capità Manaies, un tocador de trompeta, sis tocadors de timbals (amb capa blanca), trenta-dos armats (amb capa vermella, llança i escut) i quatre portadors d’atxes (amb túnica blau clar). Al llarg de la processó i en llocs concrets com Pla de Palau, Pla de la Seu, plaça de la Font i Rambla Nova, fan diferents evolucions anomenades passades: passada d’un, passada de dos, formació i passada de quatre; l’encreuament i la cadena, entre d’altres. 2. BANDERA NEGRA, de la R. i V. Congregació de la Puríssima Sang, que obre el pas de la processó. És portada per un congregant acompanyat d’altres dos amb matraques, instrument de fusta de gran simplicitat usat antigament els tres darrers dies de Setmana Santa en substitució de les campanes. 3. SANT SOPAR, del Gremi de Marejants. Representa els dotze apòstols, asseguts al voltant de la taula, i Jesús dret en el moment de la instauració de l'Eucaristia. És una obra de l’andorrà Emili Solé Carcolé, datada el 1995. Els agremiats porten vesta amb cua penitencial negres amb escapulari triangular blau marí, gorgera i medalla. 4. L’ORACIÓ A L’HORT, de l’Associació La Salle. Mostra el moment de l’oració de Jesús a l’Hort de les Oliveres de Getsemaní, quan Jesús és confortat per un àngel que li ofereix el calze de l’amargura. El misteri es guarneix amb una branca d’olivera, farigola i romaní. Estrenat l’any 1942, en són autors els tallers de Messeguer-Rius de Barcelona. Els alumnes associats porten vesta morada amb estola, punys i cíngol granats, gorgera i medalla. 5. VETLLEU I PREGUEU, de l'Associació La Salle. Representa Jesús a l’Hort de les Oliveres de Getsemaní, quan convida els seus apòstols més estimats, Pere, Jaume i Joan, mig adormits, a pregar amb ell. És obra de Claudi Rius, de 1943. Els antics alumnes associats porten vesta i cucurulla morada amb estola, punys i cíngol granats, gorgera i medalla. 6. LA PRESA DE JESÚS, de l’Associació del Pas de la Presa de Jesús - Confraria de Pescadors. Escenifica el moment en què Jesús és detingut a l’Hort de les Oliveres de Getsemaní i traït per Judes Iscariot. Completa el grup escultòric un soldat en actitud d’agafar Jesús i al darrere del pas, sant Pere, amb l’espasa desembeinada, ataca Malcus, que es posa la mà a l’orella. El pas, tallat en fusta, és obra del barceloní Jaume Satorras, de 1956. Els confrares porten vesta amb cua penitencial i cucurulla blau grisós o gorguera, escapulari i faixa blau marí, i medalla. 7. LA FLAGEL•LACIÓ, de la Secció d'Aspirants de la R. i V. Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist. Escenifica el moment en què Jesús és flagel•lat per tres torturadors romans davant la presència d’un centurió. Va ser tallat en fusta el 1948 per l’ampostí Innocenci Soriano Montagut. Els aspirants porten vesta blanca, estola vermella, gorgera i medalla. 8. CRISTO DEL BUEN AMOR, de la Cofradía del Cristo del Buen Amor y Nuestra Señora de la Amargura con San Juan Evangelista. Representa Jesús coronat d’espines i flagel•lat, assegut en actitud afligida. La imatge la va fer, en fusta de cedre, la reusenca Maria Mercè Bessó i Carreras, el 1996. La túnica dels confrares és blanca i la capa, faixí i cucurulla són de color lila. Completa la indumentària la medalla de la confraria. 9. NUESTRA SEÑORA DE LA AMARGURA CON SAN JUAN EVANGELISTA, de la Cofradía del Cristo del Buen Amor y Nuestra Señora de la Amargura con San Juan Evangelista. Imatges de la Mare de Déu de l’Amargura, acompanyada de sant Joan, contemplant Jesús afligit. Les dues imatges són obra del sevillà Jesús Méndez Lastrucci, de 2006. La túnica dels confrares és blanca i la capa, faixí i cucurulla són de color lila. Completa la indumentària la medalla de la confraria. 10. ECCE-HOMO, de la Germandat del Sant Ecce-Homo. Mostra l’escena en què Jesús, després de ser flagel•lat, és presentat al poble per Pilat, acompanyats d’un signífer. Les imatges les va fer el 1994 l’andorrà Emili Solé Carcolé. Els germans duen vesta negra amb cua penitencial negra, estola blanca, capa i cucurulla granats i medalla. 11. JESÚS DE LA PASSIÓ, de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió. Escenifica Jesús amb la creu al coll camí del Calvari. És obra de Jordi Amenós Basora, de 2008. La vesta és de vellut granatós amb escapulari, cua penitencial i cucurulla blanques, i creu vermella de llautó. Els aspirants porten vesta blanca i creu vermella de vellut, gravada a l’escapulari. 12. EL CIRINEU, de la Reial Germandat de Jesús Natzarè. Escena de la segona caiguda de Jesús a la Via Dolorosa, mentre Simó de Cirene l’ajuda amb la creu i un esclau l’assota, davant l’atenta mirada d’un soldat imperial. El conjunt és obra d’Antoni Parera Saurina, de 1930. Acompanyen el misteri els Aspirants amb vesta, pitet i cua penitencial negres i medalla, i el Cor d’Aspirants van abillats amb vesta negra sense cua, pitet blanc i medalla. 13. JESÚS NATZARÈ, de la Reial Germandat de Jesús Natzarè. Escena de la trobada de Jesús amb la Mare de Déu en el moment que la Verònica eixuga el rostre de Jesús, acompanyades per Maria Cleofàs. Les imatges de les tres Maries foren cisellades el 1907 pel barceloní Josep Rius Mestres. La imatge de Jesús és de Salvador Martorell Oller, de 1940. Acompanyen el misteri la Secció de Maries del Calvari, que porten vesta amb cua penitencial negres, pitet i cucurulla daurats, i medalla. 14. JESÚS ÉS DESPULLAT DE LES SEVES VESTIDURES, de la Reial Germandat de Jesús Natzarè. Escena de l’arribada al Calvari, quan Jesús és despullat per un botxí abans de ser crucificat, mentre un altre botxí aguanta la creu sota la mirada d’un legionari romà i una dona i una nena contemplen l’escena amb desolació. És obra d’Agustí Ballester Besalduch, de 1961. El germans porten vesta, pitet, cua penitencial i cucurulla negres, i medalla. 15. CRIST DELS PENITENTS i PENITENTS AMB IMPROPERIS, de la R. i V. Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist. Representa la imatge de Jesús defallit pel pes de la creu. Fou cisellat per Innocenci Soriano Montagut el 1961. Els congregants i penitents porten vesta amb cua penitencial, cucurulla i cinturó de cuir negres i medalla. Encapçala aquesta secció la CREU DE PASSIÓ o CREU DELS PENITENTS, donació d’un fuster el 1940. 16. SANT CRIST DE LA SANG, imatge fundacional de la Congregació que porta el seu nom. Representa Crist mort i crucificat. Fou tallada en fusta el 1940 pel canongí Salvador Martorell Oller. Els congregants porten vesta negra amb cua penitencial, cinturó de cuir negre i cucurulla negra o gorgera blanca, i medalla. 17. EL DESCENDIMENT DE LA CREU, de la Congregació del Venerat Cos de Jesucrist en el Descendiment de la Creu. Representa el moment en què Jesús és baixat de la de la creu per Nicodem i lliurat a la seva mare amb ajut de Josep d’Arimatea, mentre Maria Magdalena plora als seus peus i sant Joan i Maria Salomé contemplen l’escena des del darrere. El pas fou dissenyat el 1948 per Josep Maria Bohigas Masoliver amb set imatges, però quatre foren cisellades el 1953 a l'Estudi d'art religiós Reixach-Campanyà, de Barcelona, i les tres restants les va fer el palentí Melchor Gutiérrez San Martín el 2010. Els congregants porten vesta amb cua penitencial i cucurulla negres o gorguera, amb faixa, botons i guants morats, i medalla. 18. LA PIETAT, del Gremi de Pagesos de Sant Isidre, la història del qual es remunta al segle XIV. Representa la Mare de Déu rebent el cos del seu fill exànime. Fou cisellada el 1944 per Josep M. Martisella seguint el disseny de Josep M. Jujol Gibert. Els agremiats porten vesta amb cua penitencial negres i estola blanca amb una creu llatina vermella brodada, gorgera i medalla. 19. RETORN DEL CALVARI, de la Il•lustre Confraria de Sant Magí, Màrtir, de Barcelona. Escenifica la Mare adolorida, acompanyada de sant Joan, Maria de Cleofàs i Maria Magdalena retornant del Calvari. El conjunt és obra del vila-secà Joan Salvadó Voltas, de 1941. La vesta dels confrares és negra i el faixí, cucurulla o gorguera blanca, i estola ampla són de color gris amb l’escut de la confraria brodat al mig. 20. SANT ENTERRAMENT, del Gremi de Marejants. Escena de l’enterrament de Jesucrist. Envolten el Redemptor mort les imatges de Nicodem, Maria de Cleofàs, la Mare de Déu, sant Joan, Josep d’Arimatea i Maria Magdalena. El cisellà el canongí Salvador Martorell Oller el 1941. Els agremiats porten vesta negra amb cua penitencial i escapulari triangular blau marí, gorgera i medalla. 21. SANT SEPULCRE, del Gremi de Pagesos de Sant Isidre. Representa Jesús en la llosa sepulcral. La imatge és obra d’autor anònim del segle XVII. L’urna i la peanya estrenada el 1942 són de Josep M. Jujol Gibert. Els agremiats porten vesta negra i capa blanca amb la creu vermella del Sant Sepulcre de Jerusalem brodada al costat esquerre, gorgera i medalla. 22. LA SOLEDAT, de la Congregació de Senyores sota la Invocació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i de la Mare de Déu de la Soledat. Representa la immensa soledat de Maria, en el seu setè dolor, un cop Jesucrist ha estat enterrat. La cisellà Josep Viladomat i Massanas el 1963. La Congregació la formen només senyores que porten vesta amb cua penitencial, cucurulla o gorguera, i cinturó de cuir negres amb medalla pròpia. Les aspirants, vesta blanca amb cua penitencial, escapulari i faixí blaus, gorguera i l’escut brodat a la vesta. 23. Bandera Principal de la processó; 24. Exm. i Rvdm. Sr. Arquebisbe i Capitulars; 25. Presidència principal de la processó; 26. Presidència d’autoritats provincials; 27. Presidència de la corporació municipal; 28. Banda Unió Musical de Tarragona.  

SOL·LICITAR MÉS INFORMACIÓ PER CORREU ELECTRÒNIC

Sabor Salou, la fira gastronòmica de la Costa Daurada