Itinerari cultural pel barri antic de la ciutat de Valls que mostra el seu ampli patrimoni historicoartístic, entre el qual destaca la magnífica església arxiprestal de Sant Joan, l'edifici de l'Ajuntament i els carrers de la Cort i del Call. Aquesta passejada per la capital del calçot pot complementar-se amb la visita al Museu de Valls, que acull una de les col·leccions d'obres d'art catalanes dels darrers temps -des del 1875 fins a l'actualitat- més importants del país. Es comença la caminada a la plaça del Portal Nou, on s'accedeix per la carretera N-240 venint de Tarragona o Lleida. A l'extrem nord de la plaça cal trencar a la dreta pel carrer dels Jueus i seguir pel del Call (1). Aquí és on antigament, entre els segles XIII i XV, s'ubicava el barri jueu. Aquests estrets carrerons encara conserven un dels arcs originaris d'una de les portes que en el seu dia tancaven el Call. Cal dir que des dels carrers adjacents de l'Església i de l'Escribania es tenen bones vistes del campanar de l'església de Sant Joan, que, amb 74 m d'alçada, és considerat el més alt de Catalunya. Després de la plaça dels Escolans es passa pel costat de la bella porta d'accés de l'esmentat campanar. De seguida es tomba a l'esquerra i s'accedeix a la part frontal de l'església arxiprestal de Sant Joan (2), un dels edificis més emblemàtics de la capital de l'Alt Camp. El temple actual, d'estil gòtic, va ser construït entre els anys 1570 i 1583 a sobre d'una antiga església romànica del segle XII i ha sofert moltes modificacions amb els anys. Compta amb un majestuós retaule de grans dimensions de fusta i alabastre que conté un total de 197 figures esculpides. Es continua cap a la dreta i s'arriba a la plaça porticada del Blat (3), que deu el seu nom a l'antic comerç de cereals que s'hi feia. Aquí es pot contemplar la Casa de la Vila (4), seu de l'actual Ajuntament. L'edifici, tot i ser originari del 1595, ha estat molt reformat al llarg dels segles i manté avui una fesonomia pròpia de l'arquitectura eclèctica de finals del segle XIX (la remodelació de la façana va ser duta a terme l'any 1896 per l'arquitecte Ramon Sales). Se segueix pel carrer de la Cort (5), antiga via de pas emprada en el passat per la noblesa per anar del castell a l'església de Sant Joan que compta avui amb alguns edificis singulars plens d'història. De seguida es troba, a l'esquerra, la Casa de Santes Creus (6), antic habitatge dels monjos del monestir cistercenc homònim construït l'any 1611 que té tres belles gàrgoles decoratives a la façana. A la part central del carrer està la capella del Roser (7), on es poden veure unes esplèndides rajoles vidriades del segle XVII, d'autor anònim, que representen dos passatges de la Batalla de Lepant. Estan declarades monument històric i artístic nacional, ja que constitueixen una peça única tant per la quantitat de rajoles, 2600, com per la temàtica. Finalment, i fent cantonada amb la plaça del Pati (9), se situa una casa reformada l'any 1917 per l'arquitecte modernista Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí. En destaquen els esgrafiats de la façana i el treball de ferro forjat de la porta d'entrada. El Pati és una cèntrica i concorreguda plaça que disposa d'una font noucentista de marbre blanc amb l'escultura de la Dona que es pentina, d'Esteve Monegal. Es prossegueix l'itinerari pel carrer de Jaume Huguet i en pocs metres es topa amb l'antic Hospital de Sant Roc (10), edifici del 1562 força restaurat que acull l'Institut d'Estudis Vallencs. Més endavant es passa pel costat del Teatre Principal (11), el segon teatre més antic del país que encara manté l'estructura arquitectònica pròpia. D'estil neoclàssic, va ser projectat a mitjan segle XIX per l'arquitecte Ignasi Jordà. Se surt a la Font de la Manxa i ja es pot contemplar una de les estampes més identificatives de Valls: el monument dedicat als Xiquets de Valls (12), creat per l'escultor local Josep Busquets l'any 1969. L'obra, de forma piramidal, representa la formació de diversos castells a cada cantó i s'hi poden comptar 62 figures. El passeig dels Caputxins (13) porta fins al santuari de la Mare de Déu del Lledó (14), construcció austera de principis del segle XVIII que té com a elements més significatius el retaule major, projectat per Cèsar Martinell i d'estil noucentista, i una imatge gòtica d'alabastre de la Mare de Déu del segle XIV. Al costat del santuari s'observa la Biblioteca Popular (15), una edificació civil d'aspecte solemne plenament noucentista. Projectada per l'arquitecte Lluís Planas l'any 1918 fou la primera biblioteca construïda per la Mancomunitat de Catalunya (actualment s'està restaurant i resta tancada al públic). Finalment, es pot visitar el Museu de Valls (16), situat a l'altre cantó del santuari i enfront de la Biblioteca Popular. Compta amb una extensa col·lecció, més d'un miler de peces, de pintures, escultures i dibuixos d'artistes catalans fets des de l'any 1875 fins a l'actualitat. Autors com Manolo Hugué, Joan Miró, Antoni Tàpies i Jaume Mercadé hi són presents. També s'hi exposen fotografies d'autors tan reconeguts com Francesc Català-Roca, Pere Català i Pic i Xavier Miserachs. Hi ha un destacat recull arqueològic centrat en l'època ibera, però actualment no és visitable. El museu està tramitant, a més, la creació d'un futur Museu Casteller a Valls. Llocs emblemàtics Biblioteca Popular El Pati Casa reformada per Cèsar Martinell Casa de Santes Creus Carrer de la Cort Casa de la Vila Plaça del Blat Passeig dels Caputxins Comarques:Alt Camp Senyalització:Sí Durada:4 h Temes:Cultura   Criteris d´us de aquestes rutes   Veure restaurants aqui Veure hotels aqui   Font: Generalitat de Catalunya. Dirección General de Turismo / Dada d'actualització : 25/05/2004

SOL·LICITAR MÉS INFORMACIÓ PER CORREU ELECTRÒNIC

On menjar el millor arròs de Salou 2024