Utilitzem galetes pròpies i de tercers per a recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com l'anàlisis dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerarem que accepta el seu ús. Pot obtenir més informació, o bé conèixer com canviar la configuració, a la nostra Política de galetes

Salou.com
Oci, turisme i cap de setmana
Com arribar i com anar de Salou a... Com arribar i com anar de Salou a...
Hotels i Aparthotels Hotels i Aparthotels
Apartaments de lloguer Apartaments de lloguer
Càmpings Càmpings
Platges i platges nudistes Platges i platges nudistes
On menjar On menjar
Veure i conèixer Salou Veure i conèixer Salou
PortAventura i molt més PortAventura i molt més
Guia comercial i de serveis Guia comercial i de serveis
La Nit La Nit
Rutes i excursions Rutes i excursions

Salou / Notícies / Art

VISITA LA COSTA DAURADA - NO T'HO DEIXIS PERDRE

VISITA LA COSTA DAURADA - NO T'HO DEIXIS PERDRE

      Ningú coneix millor un territori que els seus habitants. Quan viatgem a un país ens complau moltíssim trobar persones que n’estiguin convençudes que aquell és el millor lloc del món. La passió amb que ens aconsellen i com ens descriuen les excel·lències dels seus llocs, és el millor company de viatge pel visitant ocasional. Per aquest fet no ens fa gens ni mica de vergonya proclamar que l’àmbit geogràfic al que està dedicada aquesta pàgina web – el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre – reuneix la major part dels al·licients que un viatger pot desitjar. D’entrada, el clima. Unes vacances sense unes condicions meteorològiques acceptables, poden fer fracassar les vacances – sempre curtes – de que disposem. Salou, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, com tot Catalunya, es troben situats en el mapa del món en el paral·lel 41, una zona del planeta en la que l’any es divideix en quatre estacions ben definides. El fet que cada tres mesos es produeixi un canvi de clima i de color al paisatge, fa que els habitants d’aquest indret – i de totes les zones amb aquestes característiques – variïn molt sovint la seva sensibilitat sense en prou feines adonar-se’n. Hi ha autors que s’atreveixen a afirmar que la gent que habita en una zona amb les quatre estacions ben definides, acumula en ella mateixa, a través dels anys, una autèntica enciclopèdia de les sensacions. No es gens estrany, doncs, que en aquesta terra hi naixessin genis com  Gaudí, Fortuny o Pau Casals, o que hi passesin llargues temporades Joan Miró o Pablo Picasso. O que els romans la triessin com a capital del seu imperi a la península.       Com a destí turístic, aquest clima proporciona una llarga temporada de vacances. Les tranquil·les aigües del Mediterrani acullen banyistes gairebé tot l’any, sobretot des de març a octubre, quedant reduïda la baixa temporada de banys, en prou feines, a quatre mesos. Aquest fet sempre que el viatger no vingui de les zones més fredes del continent, com el centre o el nord d’Europa, en quin cas els quatre mesos es limiten a uns pocs dies en que banyar-se no ve de gust. Aquest clima privilegiat afavoreix que els atractius de la zona es multipliquin. El Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, cas de no estar situats al nord-est de la península ibèrica, podrien ser considerats com una illa equilibrada i amb molt de ganxo. És ben clar que el fet de no ser una illa afegeix avantatges, sobretot en comunicacions terrestres. Les ciutats es troben a menys distància entre elles – i a molt menys temps real de desplaçament – que alguns districtes de les grans ciutats. Al volant del cotxe i en menys d’una hora, es pot anar de la costa –Salou, Reus, Tarragona o Cambrils - als pobles de muntanya situats a 1000 metres d’alçada o als deserts de sorra del delta de l'Ebre. La naturalesa ha configurat nombrosos atractius pel viatger i la seva gent ha completat aquests al·licients amb tots els equipaments i amb la qualitat que un visitant pot exigir i que es mereix. Platges urbanitzades, platges desertes, platges nudistes,  acollidores cales a peu de cotxe o cales accessibles només a peu. Llargs passeigs marítims i nombrosos carrers comercials. Ciutats de més de cent mil habitants o pobles que en prou feines arriben als vint habitants censats. Allotjaments de tot tipus i de totes les categories des de l'hotel de luxe, balnearis, hostals, pensions i fondes, fins els albergs i refugis. Cases rurals en molts dels 196 pobles de la zona. Càmpings de totes les categories, inclosos els considerats com les millors infraestructures de càmping d’Europa.         Turisme de sol i platja,  gastronómic, cultural, de masses o de relax, de mar o de muntanya. Totes les instal·lacions esportives, inclosa la pràctica dels esports marítims i fluvials. Set magnífics camps de golf en menys de vint kilòmetres. Teatres, cinemes, festivals de música. Museus, art. Autopistes, carreteres, trens de rodalies o de llarg recorregut, l'aeroport de Reus a 8 kilómetros y el de Barcelona a 96 km. Once ports esportius en cent quaranta kilòmetres de costa. Les cases modernistes de Reus i de Salou, la Tarragona romana Patrimoni de la Humanitat, els monestirs del Císter de Santa Maria de Poblet, de Vallbona de les Monges i de Santes Creus, la Cartoixa de Escaladei o el castell d' Escornalbou. Més de vint llocs reconeguts com a paratges naturals i quatre parcs naturals absolutament diferents entre ells: la serra del Montsant, les Muntanyes de Prades i el bosc de Poblet, els Ports de Beseit, i l'extraordinari Delte de l’Ebre, un parc natural insòlit en tota la península ibèrica. Parcs d’atraccions de renom internacional com Universal Port Aventura, el parc temàtic més important d’Europa situat a cavall de Vila-seca i de Salou, el Aqualand Costa Dorada - Safari a Albinyana o l'Aquópolis a la Pineda.       Una zona amb gastronomia pròpia i diferent, a base de productes autòctons: l'oli d'oliva verge i els vins del Priorat, ambdos reconeguts com els millors d'Europa i del món.  L'avellana de Reus, l'arroç del delta de l'Ebre, les mandarines clementines de les terres de l'Ebre, els calçots de Valls  o les patates de Prades. Un territori sense distàncies, on els pobles competeixen en bellesa, al·licients i qualitat.. El sud de Catalunya – la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre, reuneixen tants al·licients pel viatger que és difícil trobar un altre lloc que en reuneixi tants en tan poc territori. Hi ha, és clar, llocs qualificats con d’exòtics, paradisíacs, encantadors, amb molt d’atractiu o amb encant. La Costa Daurada no té ni les cascades d’Iguaçú, ni el museu de l’Hermitage, ni la Torre Eiffel, ni el Taj Mahal, ni la piràmide de Keops, ni l’Acròpoli del Partenon. No és el Tirol, ni els llacs suïssos, ni els fiords escandinaus, ni les seves muntanyes són els Alps ni les seves platges les del Carib. Cadascuna d’aquestes meravelles de l’univers mereixen un viatge per elles mateixes.       Però atreveixis a descobrir en molts pocs dies: Els miratges de la barra de sorra del  Fangar com si estigués al mig d’un desert Africà. El trajecte fluvial entre Miravet y Benifallet,  con si navegués per l’Amazones. Passejar-se en barcassa entre Riba-roja d’Ebre i Mequinensa, perdent la noció de saber en quin lloc es troba. Submergir-se en una visita al Monestir de Poblet per a reforçar la seva espiritualitat i la seva sensibilitat com si entrés en un monestir del Tibet. Passejar-se per l’amfiteatre romà de Tarragona i comprendre del perquè de la seva capitalitat romana o de perquè és ciutat Patrimoni de la Humanitat. Admirar la casa Navàs i l’Institut Pere Mata de Reus, o el que és el mateix, contemplar el llegat de les cases modernistes fruit del geni de Gaudí i dels arquitectes que, com Domènech i Muntaner, van aplicar el seu art.       Admirar les colònies d’aus i de flamencs a les llacunes de l'Encanyissada, la Tancada o l'Alfacada sense tenir que anar fins a la Camarga francesa. Perdre’s per l’entorn de les muralles de Montblanc, i pels seus carrers i places, con si estigués a la Citè de Carcassona. Atrevir-se a descobrir el perquè els vins del  Priorat han arribat a ser un dels millors del món, perquè tenen tan poca producció, veure la diferència de la terra de pissarra i de les vinyes amb aquelles que hagi pogut contemplat a la zona de Burdeus. Passejar-se pel passeig de Jaume I de Salou i trobar-se tan cosmopolita com si estigués a la Promenade dels Anglesos a Niça. Asseure’s a la terrassa d’un bar del port de Cambrils i sentir-se més relaxat que al Vieux Port de Marsella. Acomodar-se en una butaca del Teatre Fortuny, de l'auditori Josep Carreras, del Camp de Mart, o del Pau Casals i no saber si està a l’òpera de París, al festival de Salburg o al teatre Dionisos d’Atenes. Estirar-se a  la platja del Trabucador, a la de la Marquesa o a la del Serrallo en ple mes d’agost i estar més solitari que a les platges de Santo Domingo o de Cayo Largo del Sur.       Asseure’s a la taula per gaudir d’un plat d’arròs, uns llagostins, unes patates al caliu, un pa amb tomàquet, una salsa de romesco, o una dorada a la sal, dignes del millors restaurants de la Costa Blava. Veure com emergeix des del mar una lluna espectacular, per sentir-se més encisat que en una posta de sol a Santorini, Mikonos o Rodes. Acabar de fer els 18 forats del camp de golf, anar a l’aeroport de Reus i en tres hores aterrar a Londres, Berlín o Bucarest. Entrar a Universal Port Aventura i, en un sol dia, estar a la mediterrània, a la Xina, a la Polinèsia, al Far West i a Mèxic. Escalar de bon matí als penya-segats de Siurana, banyar-se al migdia a la platja nudista del Torn, a la tarda anar de compres pels carrers de vianants de Reus i estar fins altes hores de la nit a les discoteques de Salou o de la Pineda. Desplaçar-se en bicicleta per la ruta verda de la Terra Alta, visitar el museu Picasso a Horta de Sant Joan, comprar vi a les bodegues modernistes de Gandesa o de Pinell de Brai, i a la tarda perdre’s per les runes del poble vell de Corbera d’Ebre on podrà contemplar encara els efectes dels bombardejos de la guerra civil 1936-1939. Pujar en un tres i no res des de Tortosa al mont Caro, passejar pels ombrívols boscos dels ports de Beseit, buscar amb els binocles exemplars de cabres salvatges i delectar-se amb  el delta de l’Ebre a vista d’ocell. Passejar pel pont d’Amposta que no té cançó però si més encant que el pont d’Avinyó. La Costa Daurada i les Terres de l’Ebre permeten fer tot això i molt més. I també molt menys si el que busca es descans, fer vida sedentària, tancar-se en un balneari, relaxar-se i gaudir plenament de la vida. Si malgrat tot això no vol venir, no vingui. Tenim un gran respecte per les persones i per les seves opinions. Però si algú que ha vingut li explica, escolti’l. Explicant les seves experiències i escoltant les dels amics també es pot gaudir de la vida.         



Etiquetes: costa daurada, albinyana, pintura, escultura, exposicions, museus
SOL·LICITAR MÉS INFORMACIÓ PER CORREU ELECTRÒNIC
* Nom i Cognoms * Consulta
Telèfon
* Correo Electrònic
*Accepto les Condicions d'Ús
*
Tornar
Reserva d'hotels
+ Salou.com