Capafonts. Costa Daurada. Fa un quart de segle que l'Antònia Besora va abandonar el forn de pa de Capafonts on treballava. Era un forn antic, ubicat a un edifici del segle XIII, que mantenia l'estructura i moltes de les eines dels típics forns medievals, ja desapareguts a gairebé tot el país. L'Antònia pensava que ja no hi tornaria. Doncs bé: el proper dia 28 de novembre, a les 11 del matí, l'Antònia serà l'encarregada d'inaugurar la restauració del seu antic forn, ara convertit en un petit Museu per part de l'Ajuntament de Capafonts. Una obra que vol recuperar part de la memòria històrica, no només del poble, sinó del conjunt de les Muntanyes de Prades. Una manera de fer i de comprar i vendre el pa que ja s'han oblidat a gairebé tot arreu. Les primeres restes d'activitat fornera al poble les trobem a Cal Macià, un edifici catalogat que data també del s. XIII (o anterior), on vivia el recaptador d'impostos del Comtat de Prades. Però, a més del forn de Ca'l Macià, al poble també s'han detectat altres forns per coure pa, entre ells aquest que ara s'ha reblititat: el forn comunal del poble, també del segle XIII. Aquí, els pagesos portaven els seus sacs de farina per fer-ne pa, l'aliment bàsic de la població en aquell temps. Sistema de targes En aquella època, el pa es venia a pes just, no com ara. Un pa de quilo, pesava un quilo, i si, després de pesat, no arribava a la xifra exigida, el forner hi afegia l'anomenada "torna": un tall d'un altre pa o un llengüet que permetien assolir el pes demanat. Tal com explica l'historiador Diego López en un llibre de próxima publicació sobre la història de Capafonts, era costum que els qui collien blat, l’anessin a moldre i portessin sacs de farina de 100 quilos: per cada sac els donaven una tarja, una mena de val d’un disseny molt simple, amb dotze requadres cadascun dels quals valia per deu quilos. La tarja, doncs, equivalia a cent vint quilos de pa, dotze arroves, i es cobrava a part una quantitat fixa per la feina. A mesura que l’anaven retirant, normalment de cinc en cinc quilos, la fornera els foradava la casella corresponent en la tarja que portava l’interessat, és a dir, que un forat equivalia a mitja arrova. Si la quantitat era diferent, s’apuntava a la casella el número. Era un procediment senzill i efectiu. Quan en una casa s’acabava la collita i per tant s’exhaurien les reserves de farina, i no hi havia manera d’aconseguir-ne, els forners continuaven proporcionant targes “a fiar”, és a dir, a crèdit, fins que la venda d’alguna collita permetia liquidar el deute. Es pot dir que a cap casa de Capafonts va faltar-hi mai el pa, per malament que anés l’economia familiar. El conreu de blat es va anar abandonant i es va deixar de sembrar. I, no obstant, durant molt de temps encara es va fer servir el sistema de les targes. Tot i que, a poc a poc, també es va anar perdent aquest costum, al mateix temps que la gent s’habituava a comprar el pa més sovint, i en menor quantitat. Finalment, quan el forn va tancar, ja feia anys que no es donaven targes: la majoria de la gent anava al forn a comprar el pa pel dia. Al forn, s'hi conserven eines (pales, caixes de fermentació, taulell,...) i instruments per fer coques i altres productes de pastisseria, ja utilitzats, tots ells, pels volts del 1600. A més, també s'hi pot contemplar maquinària introduïda posteriorment, com un motor de gasolina del 1926 que activava la pastera i que encara funciona. El forn de pa rehabilitat s'integrarà, a partir de la propera Setmana Santa, en una ruta guiada pel nucli antic de Capafonts. L’antic forn de pa de Capafonts és situat just a la vora de l'Ajuntament de Capafonts. L’acte inaugural començarà a les 11 del matí i, un cop acabat, l'alcalde de Capafonts, Anton Marca, i tot el poble conviden els assistents a un tast de bon pa regat amb oli verge, i a un pica-pica.  

SOL·LICITAR MÉS INFORMACIÓ PER CORREU ELECTRÒNIC

On menjar el millor arròs de Salou 2024