|
Com arribar i com anar de Salou a... |
|
Hotels i Aparthotels |
|
Apartaments de lloguer |
|
Càmpings |
|
Platges i platges nudistes |
|
On menjar |
|
Veure i conèixer Salou |
|
PortAventura i molt més |
|
Guia comercial i de serveis |
|
La Nit |
|
Rutes i excursions |
Ahir, moltes persones van viure des de Salou un fenomen que feia més de 100 anys que no es podia veure des de territori català: un eclipsi total de Sol.
Cap a les 19.00 h ja van començar a arribar els primers interessats en l’eclipsi. Es van instal·lar amb les seves cadires de platja, els pareos i les neveres, buscant un lloc des d’on poder observar el fenomen. D’altres, que no van tenir tanta sort i que ja venien de la platja, es van instal·lar al sol amb les seves ombrel·les i cadires al mig de les voreres per poder-lo veure.
A mesura que anaven passant els minuts, es podia veure la gent provant-se les ulleres, comprovant que funcionessin correctament, o fins i tot utilitzant aplicacions de mòbil per seguir la trajectòria del Sol i determinar quin era el lloc més idoni per observar i apreciar millor l’eclipsi.
A les 19.30 h, quan només faltava una hora per veure el fenomen, la gent ja començava a estar nerviosa. Fins i tot es podia veure persones als balcons dels edificis més elevats mirant cap al Sol. Una de les frases que més es repetia era «No miris el Sol sense les ulleres», que les mares recordaven als seus fills.
I, de sobte, algú va pronunciar la frase que tothom estava esperant: «Es comença a veure una taca negra». En aquell moment va començar l’espera. Cada vegada que miraves cap al cel, es podia apreciar com el Sol es veia menys, mentre la taca negra, la Lluna, el tapava progressivament.
Una hora més tard va arribar el moment més esperat: el Sol i la Lluna, un davant de l’altre, van donar lloc a un fenomen que va durar aproximadament un minut i mig. Durant aquella estona, la gent es va quedar paralitzada. Un silenci absolut va envair els carrers, seguit d’un enorme aplaudiment. Tothom mirava cap al cel, aquesta vegada sense les ulleres, per poder contemplar millor l’eclipsi.
Fins que un raig de llum va aparèixer pel cantó dret, el Sol. Els espectadors es van tornar a posar les ulleres ràpidament i, poc després, la gent va començar a marxar.
Més d’una hora d’espera per veure durant uns segons un fenomen que, potser, molts de nosaltres no tornarem a veure mai més. Però aquells segons van valer molt la pena.
