Salou.com
Oci, turisme i cap de setmana
Com arribar i com anar de Salou a... Com arribar i com anar de Salou a...
Hotels i Aparthotels Hotels i Aparthotels
Apartaments de lloguer Apartaments de lloguer
Càmpings Càmpings
Platges i platges nudistes Platges i platges nudistes
On menjar On menjar
Veure i conèixer Salou Veure i conèixer Salou
PortAventura i molt més PortAventura i molt més
Guia comercial i de serveis Guia comercial i de serveis
La Nit La Nit
Rutes i excursions Rutes i excursions

Salou / Informació / Què veure i què visitar

De Pratdip al Mont-redon



L'Argentera
De Pratdip al Mont-redon



Molt interessant recorregut, ple d'atractius diversos -paisatgístics, esportius i naturals-, pel moll de l'os de la serra de Llaberia, un espai de gran interès, mostra dels sistemes naturals de transició entre els massissos de Prades, situat al N, i el de Cardó, més al S. Acull una notable representació dels paisatges de les muntanyes calcàries del S del Principat, amb algunes raconades característiques on el relleu ofereix formes singulars. En són destacables la vegetació i la fauna invertebrada. Sobresurten algunes comunitats vegetals rares (gatelledes, brolles, pradells, poblaments rupícoles endèmics...), riques en espècies faunístiques lligades als ambients forestals amb la presència d'alguns casos excepcionals. L'espai natural de la serra de Llaberia va ser inclòs al Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya (PEIN) l'any 1992. L'itinerari comença a Pratdip. S'hi pot arribar des de Reus, la capital comarcal, mitjançant les carreteres T-310 i la seva continuació, la T-311 (28 km en total). Una altra opció és accedir-hi des del SE per la T-310, que enllaça amb la C-44 i la sortida 38 de l'autopista AP-7 (l'Hospitalet de l'Infant-Vandellós) a través de la T-318. Finalment, per l'oest la T-311 comunica la població amb la C-44 al coll de Fatxes (12 km de traçat molt sinuós). 0,00 km (222 m). Des de l'entrada E de la població, davant del complex esportiu, es comença a caminar cap a l'interior de Pratdip (O) en direcció al castell. Davant dels safareigs, es gira a la dreta (N) per l'avinguda de Catalunya, es continua pel carrer Nou (també cap a la dreta, NE), se surt del poble i s'arriba a la carretera. 0,50 km (230 m), 0 h 08 min. Es creua la carretera. A l'altra banda hi ha un pal indicador. S'agafa la pista cimentada que immediatament gira a l'esquerra (NO). Tot pujant, es deixen diversos accessos a les cases del voltant. Al punt km 0,74 (247 m) s'abandona la pista principal i el GR 192 a mà dreta i es continua a l'esquerra (N) per una pista també cimentada que remunta decididament. Se seguiran els senyals blancs i grocs del sender de petit recorregut PR C-96 fins a la desviació al Mont-redon. 1,21 km (302 m), 0 h 20 min. Una mica abans de la casa on mor la pista, s'agafa un camí de l'esquerra (N) que s'enfila pels marges, ara coberts de vegetació arbustiva i bosc jove. Tot i que malmesos pel pas del temps, s'observen encara els murs de contenció d'aquest camí que mena a Falset pel coll del Guix. 1,78 km (399 m), 0 h 35 min. Es desemboca a la pista del coll de Llena al pla dels Marinons, o camí de la Carabassa, que se segueix recte (N). Poc més enllà, la pista gira a l'E i s'accedeix a l'alçada d'un magnífic camp d'ametllers, que queda a la dreta. 1,96 km (415 m), 0 h 38 min. Es deixa la pista per trencar pel corriol que se'n va a l'esquerra (N) seguint la indicació de Mont-redon i les marques de pintura blaves que acompanyaran l'itinerari fins que, a la baixada, es retrobi el PR. Després es retornarà fins aquí per la mateixa pista. El camí es dirigeix al N travessant un tram de vegetació arbustiva de garrigues i brolles de romaní. Aquestes formacions vegetals ocupen una gran extensió, especialment al sector meridional de la serra, molt afavorides per la repetició dels incendis forestals. La ruta s'encamina a les crestes de la Seda, que es desprenen del Mont-redon, no visible encara, abordant-les pel seu vessant O. A poc a poc, el camí se situa al fil de la cresta i guanya ràpidament alçada. 2,95 km (656 m), 1 h 16 min. Es deixa a l'esquerra un trencall que va a l'avenc de l'Estel i es continua endavant (N) passant pel costat de l'anomenat pi de la Seda. Més amunt, una paret barra l'itinerari. El pas es pot franquejar directament per la variant dita dels Siscus, equipada amb una cadena, o bé més fàcilment per l'esquerra. S'arriba així a un collet. 3,27 km (700 m), 1 h 30 min. Collet i bifurcació. Tot i que es pot prosseguir recte amunt, aquest recorregut se'n va pel senderó de l'esquerra (NO) que, baixant lleugerament, es dirigeix al portell de les Canals, que permet franquejar la línia de cingles. Deixant, doncs, la cresta, es flanqueja el vessant occidental de la muntanya, es passa un pilar arran de roca i es creua horitzontalment una tartera. A l'altra banda el caminoi gira a l'esquerra i després a la dreta per anar a trobar el pas del portell, que se supera amb una fàcil grimpada (cadenes i passamà). 3,68 km (745 m), 1 h 45 min. Portell de les Canals. Se surt al Balcó de Mont-redon, àmplia tossa aspra, deserta i rocallosa sobre la qual es recolza, a mode de graonada, el relleu encinglerat del Mont-redon. Es continua cap al N per un tram de camí desdibuixat deixant a l'esquerra (O) un avenc i a la dreta (E) el curiós roc del Morral de la Seda (km 4,00, 764 m). A l'esquerra (O) s'enfonsa el barranc de la Dòvia, ben poblat de bosc i tancat per llargues cingleres. Es passa la font de Mont-redon (km 4,15, 760 m), es deixa a la dreta la roca del Rovelló i, flanquejant les cingleres de ponent del Mont-redon, s'accedeix al portell de Madrocs. 4,90 km (816 m), 2 h 10 min. Portell de Madrocs, on l'herba alta i els pins torçats pel vent dibuixen un paisatge suggestiu. Es gira fortament a la dreta (SE) per dirigir-se al cim del Mont-redon travessant el coll del mateix nom per situar-se al vessant oriental de la carena. El camí discorre arran de roca durant uns 100 m fins que una ampla canal permet coronar el cim sense cap dificultat. 5,22 km (863 m), 2 h 20 min. Mont-redon. Magnífica vista sobre l'entorn, on destaca la Miranda de Llaberia (N) i l'edifici del radar meteorològic. Més enllà, a la seva dreta, separada pel coll de Guix, es veu la mola de Colldejou, on sobresurt la torre de defensa i, encara més lluny, els molins del parc eòlic d'Argentera. Més a la dreta (E), a l'altra banda del vessant, sobresurt l'altiva agulla del Cavall Bernat, on s'adreça el recorregut, unida a la carena principal pel portell de la Roca Mitjanera; a continuació, les valls i els frondosos boscos de llevant, la plana del Baix Camp i el Tarragonès, amb Reus i Tarragona, i al fons, i tancant l'horitzó, la costa i el mar. Són ben apreciables les formacions de brolla i garriga que indiquen l'abast dels grans focs de 1994 (2.380 ha forestals, de les quals 1.253 al terme de Pratdip) i de 1981 (8.041 ha). Es torna enrere. Una mica abans de creuar el coll (km 5,45, 820 m), es troba a la dreta un camí que duu al Cavall Bernat. L'itinerari, però, torna al portell de Madrocs, on retroba el camí de l'anada, i continua cap a la dreta (NE) en direcció a la Miranda fins al portell de l'Heura. 5,90 km (827 m), 2 h 30 min. Portell de l'Heura. Es deixa el camí a la Miranda (NO), es gira a la dreta (E/SE) i es traspassa el coll. Ja a l'obaga, es baixa per un tram pedregós i, girant a la dreta, es va a buscar la base del cingle que forma una balma. Es rodeja així la carena principal i es torna a ascendir fins al llom divisori, aquí ben pla. Es continua cap al SE deixant a l'esquerra un collet, el portell de Roca Mitjanera, i es davalla, ara pel vessant oest, per un tram rocallós anant a buscar la canal del Cavall Bernat. L'ascensió a l'agulla, tot i ser fàcil, té dos trams aeris on cal grimpar. A mitja baixada es troba, a mà dreta (S), el camí que ve del Mont-redon, per on se seguirà després. 6,35 km (785 m), 2 h 40 min. Canal del Cavall Bernat. Abans de la balma rogenca que forma la base de l'agulla, per on se'n va la continuació del senderó, es torça a l'esquerra (NE) i es puja pel fons de la canal, dreta però fàcil, fins que s'arriba al collet superior per la seva banda dreta. Un fàcil pas de grimpada permet situar-se al relleix de la base del cim. Es gira al NE i, amb un altre pas de mans, s'és al capdamunt (km 6,45, 840 m). Es torna enrere, es remunta pel camí i, parant atenció, s'agafa a l'esquerra (S) el trencall de Mont-redon (km 6,61, 787 m) que s'ha deixat abans. Cal parar compte, perquè una mica més enllà cal desviar-se per descendir. 6,75 km (790 m), 2 h 46 min. Es deixa el camí al coll de Mont-redon (SO) i es torça a l'esquerra baixant cap al S per l'ample vessant E dels cingles de Mont-redon, rocallós i amb vegetació arbustiva a la part superior. El camí, desdibuixat en alguns trams, però marcat amb senyals blaus i fites, discorre en direcció S i acaba cenyint-se a la base de la cinglera. Es deixen a l'esquerra diverses tarteres per dirigir-se cap a la penúltima d'elles, la més gran. A 250 m de l'esperó en forma de proa de vaixell que tanca la cinglera pel S, un enorme exemplar de margalló situat a la dreta del camí indica l'inici de la tartera per on s'ha de davallar. 7,40 km (685 m), 2 h 58 min. Es torça a l'esquerra (E) i es descendeix directament per la tartera parant atenció a les fites situades a la seva base, on el camí tomba a l'esquerra i després a la dreta (SE) per entrar al bosc. En plena boscúria, es deixa a la dreta la cova del Tabac (km 7,62, 615 m). El senderó continua baixant decididament cap al SE i, més avall, quan la vall atenua la inclinació, esdevé un camí ample. 8,41 km (441 m), 3 h 22 min. Pla dels Aladerns, cruïlla de camins senyalitzada. Es retroba el PR C-96, que s'agafa cap a la dreta (SO). A partir d'aquí se segueixen els senyals del PR fins a Pratdip. Es passa la font de la Carabassa (km 9,53, 451 m) i, sempre cap a migdia, es desemboca a la pista de coll de Llena al pla dels Marinons (km 10,26, 436 m). Es gira a la dreta (O) i, en el punt km 10,94 (415 m), es retroba la desviació a les crestes de la Seda i l'itinerari de l'anada. Es desfà el camí ja conegut. 12,90 km (222 m), 4 h 20 min. Pratdip. Fi del recorregut. A Pratdip cal visitar el nucli vell del poble, l'església de Santa Maria, de volta gòtica, absis i portalada romànics, les restes del castell encimbellat i de les torres, especialment la del Capet, amb l'arc del portal, i el molí de Més Amunt, amb una torre de defensa adossada. Als afores hi ha el santuari de Santa Marina on, al 1918, es construí un balneari que s'intentà explotar sense èxit. Llocs emblemàtics Boscos de llevant des de Mont-redon Miranda de Llaberia des de Mont-redon Serra de Llaberia Molí de Més Amunt Torre del Capet Pratdip Cavall Bernat de Llaberia Racó de la Dòvia Crestes de la Seda Santuari de Santa Marina Església de Santa Maria Restes del castell Comarques:Baix Camp | Ribera d'Ebre Distància:12.9 km Desnivell Pujada:810.0 m Desnivell Baixada:810.0 m Senyalització:Parcialment Durada:4 h 20 min Temes:Esport | Natura | Cultura                                                             Veure hotels aqui                                                         Veure restaurants aqui Criteris d´us de les rutes Fuente: Generalitat de Catalunya. Dirección General de Turismo. Fecha de actualización: 19/12/2008



Etiquetes: costa daurada, l'argentera, llocs d'interès, què veure i què visitar a salou, què veure i què visitar a cambrils, què veure i què visitar a tarrragona, què veure i què visitar a reus, què veure i què visitar a la pineda platja
SOL·LICITAR MÉS INFORMACIÓ PER CORREU ELECTRÒNIC
* Nom i Cognoms * Consulta
Telèfon
* Correo Electrònic
*Accepto les Condicions d'Ús
*
Tornar
Reserva d'hotels
+ Salou.com